Parlem del Coltan, i per fer-ho haurem de definir-lo:
És un mineral format per dos minerals associats: la columbita i la tantalita. Té un gran interés econòmic i estratègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions.
Perquè s'utilitza dit mineral? S'usa en la industria aeroespacial, i gairebé en la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, coets espacials, míssils balístics...entre d'altres coses.
El principal productor de Coltan és Austràlia (amb un 10% de les reserves mundials, si bé a Brasil i Tailàndia també existeixen reserves provades, aquestes comparteixen un 5% de la xifra total)
El 80% però, de totes reserves mundials, surt de la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo).
Com és possible, que en un païs tant ric (en qüestió de jaciments naturals d'aquest mineral tant valuós) es visqui sotmés a penúries?
El problema es troba en qui té el poder. El suposat amo de les terres que arriba intimidant als autòctons amb fusells i metralladores converteix tothom que no pot escapar en els esclaus que serviran per fer més gran el seu compte corrent, aquell qui doni problemes serà sacrificat, aquell que s’oposi a treballar desapareixerà sense deixar rastre, aquell que no sigui rentable serà reemplaçat, poc a poc el que mana s’anirà apropiant de tot el que trobi...
Fins que el problema comença a fer pudor i el govern no pot amagar-ho més.
I llavors es comença a parlar d'un inici per al certificat de Coltan. Per legalitzar-ho, per tenir així: "un cert control i estabilitat de la zona i apropar als habitants de Congo a la Pau" (segons Victor Kasogo, delegat del ministeri de mines).
Què irònic! el país més desenvolupat i més ric del món exerceix el control total d’un país en crisi i vies de desenvolupament perquè en depèn econòmicament.
El món és boig.
Com potser que, ara, al 2009, s’estigui parlant de legalitzar l’exportació de Coltan? Ara, després de tants morts, de tantes guerres entre veïns, de tants crits desesperats, de tants forats per buidar la Terra del poc valor que té en aquella part del món?
Penso que Kasogo tant sols vol legalitzar dita exportació per l’enriquiment de les quatres mans grosses que mouen la política en aquell país.
Diu que vol portar la pau, a través de l’estabilitat i també del control¸(no podem oblidar-ho mai) d’aquella zona.
I com vol pretén fer-ho? Mai es gastarà un duro en mà d'obra si es pot obtenir un alt rendiment amb un cost quasi nul.
I així porta la pau, aquest bon home a la seva regió. Legalitzant un comerç que fa anys que és brut i fosc. La Pau arribarà el dia que els miners puguin aprofitar-se dels seus recursos, DE LA SEVA FEINA! el dia que s'oblidin de que els seus fills van morir allí, o que s'adormin sense por de ser atacats pel veí.
És no menys irònic que el mineral que s’extreu d’un país tant atrasat s’utilitzi per crear productes que clarament difereixen entre uns i altres països.
No necessitem Coltan per fer un menjar més bo, per curar malalties incurables o per acabar amb la pobresa del món.
No, ni tant sols el necessitem per l’avenç tecnològic. Ara parlem de confort, de disseny i de luxe.El material que ve de tant lluny s’utilitza per crear l’ordinador portàtil des del quan estem queixant-nos de tot això. Torna doncs la ironia a treure el cap per aquí...
Són realment conscients els habitants del Congo que, aquest mineral és utilitzat en la creació dels coets espacials que rodegen la lluna?
Ells sempre la veuràn des d’abaix, des d’una altre perspectiva, sense ganes de conquerir-la o posseïr-la , tant sols admirant-la.
I així, a poc a poc... l'ésser humà va deixant de ser persona per convertir-se en un engrenatge de la màquina capitalista, lligant-nos a tots, i utilitzant com a carburant la vida de milions de persones que van perdent l'esperança d'un nou demà, per assolir la certesa d'un avui cruel i absurd.
No hay comentarios:
Publicar un comentario