QUÈ ÉS LA NANOTECNOLOGIA?
Per començar podem fer una breu introducció sobre el que és la nanotecnologia:
La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicar al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre; a nivell d’àtoms i molècules, és a dir, que és la ciència i l’enginyeria capaç de crear màquines extremament petites a partir de la manipulació d’àtoms i molècules.
Perquè ens fem una idea, un nanòmetre és 1.000 milions de vegades inferior a un metre, per entendre aquest potencial és important saber que les propietats físiques i químiques de la matèria canvien a escala nanomètrica, això es deu a efectes quàntics. Algunes d’aquestes propietats són la calor, la resistència, l’elasticitat, entre d’altres.
En termes literaris, nano és un prefix grec que indica una mesura, de manera que la nanotecnologia és un camp caracteritzat per ser essencialment multidisciplinar, i cohesionat exclusivament per l’escala de la matèria amb la que treballa.
Tot ser un concepte encara no massa estès en la societat promet solucions noves i eficients per a problemes ambientals, a més de beneficis de tot tipus com aplicacions mèdiques molt modernes.
Fem un breu incís en els personatges més importants de la nanotecnologia:
·Richard Feynman (guanyador del premi Nobel de Física – 1965) va ser primer en fer referència a les possibilitats de la nanociència i la nanotecnologia.
·Eric Drexler va predir que la nanotecnologia es podria utilitzar per solucionar molts problemes de la humanitat, però que també podria generar armes molt poderoses.
·Rosalind Franklin, James Dewey Watson i Franciss Crick van proposar que l’ADN era la molècula principal que jugava un paper molt important en la regulació de tots els processos de l’organisme; aquí van prendre les molècules com a determinants en els processos de la vida.
Gràcies als grans avenços han sorgit noves ciències com la enginyeria genètica, la diferència amb la nanotecnologia, és que aquesta encara està en passos de desenvolupament considera com "una ciència teòrica", perquè encara no s’ha portat a la pràctica ja que no és viable.
En quant a la inversió; molts dels països en vies de desenvolupament estan destinant recursos a aquest tipus d’investigació, per exemple la nanomedicina, és una de les àrees més importants ja que pot contribuir a l’avanç sostenible del Tercer Món; proporcionant mètodes de diagnòstic, millors sistemes per a l’administració de fàrmacs i eines per a la monotorització d’alguns paràmetres biològics.
Algunes empreses en el món informàtic com IBM, HP, NEC i Intel estan invertint milions de dòlar l’any en el tema.
Els governs més poderosos com el dels Estats Units, també s’està prenent molt seriosament conservar el seu lideratge, doncs per aquest any ha destinat 570 milions de dòlars al seu National Nanotechnology Initiative.
La característica fonamental de la nanotecnologia és que contribueix a una fusió entre nombrosos camps de les ciències naturals altament especialitzats.
Una possible llista de ciències involucrades:
Química
Bioquímica
Biologia molecular
Física
Electrònica
Informàtica
Matemàtiques
Un altre tipus de nanotecnologia:
La nanotecnologia avançada, també anomenada fabricació molecular (enginyeria de nanosistemes). Es basa en que els productes manufacturats es realitzen a partir d’àtoms. Les propietats depenen de com estiguin disposats aquests àtoms.
Però, ¿Per què ens servirà la nanotecnologia en el futur?
Aplicacions més prometedores:
Emmagatzematge, producció i conversió d’energia.
Armament i sistemes de defensa-
Producció agrícola.
Tractament d’aigües.
Diagnòstic de malalties.
Sistemes d’administració de fàrmacs.
Processament d’aliments.
Monitorització de la salut.
Detenció i control de plagues.
Informàtica.
Aliments transgènics.
Però tot i que la nanotecnologia son tot avantatges, per desgràcia hi ha molts punts per discutir, molts punts que no acaben d’estar del tot resolts.
·Aliments transgènics; aquest gran descobriment comporta nombrosos riscos ja que hi ha substàncies nocives per als éssers vius, a més a més la manipulació d’aliments comporta una sèrie de dilemes ètics.
·Armes; no ens enganyem no tothom vol fer el bé per a planeta, no totes les persones pensen en nanotecnologia per millorar la nostra vida, sinó que un gran nombre de persones s’interessen únicament en fins lucratius i en destruir la competència. Les armes que es poden arribar a construir amb aquesta nova tecnologia poden arribar a tenir un poder immens.
Bé, en conclusió la nanotecnologia és quelcom bo per al desenvolupament de la humanitat sempre i quan la utilitzem de manera positiva per aconseguir ajudar a les persones que ho necessitin i millorar la nostra pròpia vida, però en el cas que, com sempre passa, hi hagi quatre personatges que moguin fils en el seu benefici totes les bones idees i grans somnis desapareixeran en un mar de cobdícia.
Per començar podem fer una breu introducció sobre el que és la nanotecnologia:
La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicar al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre; a nivell d’àtoms i molècules, és a dir, que és la ciència i l’enginyeria capaç de crear màquines extremament petites a partir de la manipulació d’àtoms i molècules.
Perquè ens fem una idea, un nanòmetre és 1.000 milions de vegades inferior a un metre, per entendre aquest potencial és important saber que les propietats físiques i químiques de la matèria canvien a escala nanomètrica, això es deu a efectes quàntics. Algunes d’aquestes propietats són la calor, la resistència, l’elasticitat, entre d’altres.
En termes literaris, nano és un prefix grec que indica una mesura, de manera que la nanotecnologia és un camp caracteritzat per ser essencialment multidisciplinar, i cohesionat exclusivament per l’escala de la matèria amb la que treballa.
Tot ser un concepte encara no massa estès en la societat promet solucions noves i eficients per a problemes ambientals, a més de beneficis de tot tipus com aplicacions mèdiques molt modernes.
Fem un breu incís en els personatges més importants de la nanotecnologia:
·Richard Feynman (guanyador del premi Nobel de Física – 1965) va ser primer en fer referència a les possibilitats de la nanociència i la nanotecnologia.
·Eric Drexler va predir que la nanotecnologia es podria utilitzar per solucionar molts problemes de la humanitat, però que també podria generar armes molt poderoses.
·Rosalind Franklin, James Dewey Watson i Franciss Crick van proposar que l’ADN era la molècula principal que jugava un paper molt important en la regulació de tots els processos de l’organisme; aquí van prendre les molècules com a determinants en els processos de la vida.
Gràcies als grans avenços han sorgit noves ciències com la enginyeria genètica, la diferència amb la nanotecnologia, és que aquesta encara està en passos de desenvolupament considera com "una ciència teòrica", perquè encara no s’ha portat a la pràctica ja que no és viable.
En quant a la inversió; molts dels països en vies de desenvolupament estan destinant recursos a aquest tipus d’investigació, per exemple la nanomedicina, és una de les àrees més importants ja que pot contribuir a l’avanç sostenible del Tercer Món; proporcionant mètodes de diagnòstic, millors sistemes per a l’administració de fàrmacs i eines per a la monotorització d’alguns paràmetres biològics.
Algunes empreses en el món informàtic com IBM, HP, NEC i Intel estan invertint milions de dòlar l’any en el tema.
Els governs més poderosos com el dels Estats Units, també s’està prenent molt seriosament conservar el seu lideratge, doncs per aquest any ha destinat 570 milions de dòlars al seu National Nanotechnology Initiative.
La característica fonamental de la nanotecnologia és que contribueix a una fusió entre nombrosos camps de les ciències naturals altament especialitzats.
Una possible llista de ciències involucrades:
Química
Bioquímica
Biologia molecular
Física
Electrònica
Informàtica
Matemàtiques
Un altre tipus de nanotecnologia:
La nanotecnologia avançada, també anomenada fabricació molecular (enginyeria de nanosistemes). Es basa en que els productes manufacturats es realitzen a partir d’àtoms. Les propietats depenen de com estiguin disposats aquests àtoms.
Però, ¿Per què ens servirà la nanotecnologia en el futur?
Aplicacions més prometedores:
Emmagatzematge, producció i conversió d’energia.
Armament i sistemes de defensa-
Producció agrícola.
Tractament d’aigües.
Diagnòstic de malalties.
Sistemes d’administració de fàrmacs.
Processament d’aliments.
Monitorització de la salut.
Detenció i control de plagues.
Informàtica.
Aliments transgènics.
Però tot i que la nanotecnologia son tot avantatges, per desgràcia hi ha molts punts per discutir, molts punts que no acaben d’estar del tot resolts.
·Aliments transgènics; aquest gran descobriment comporta nombrosos riscos ja que hi ha substàncies nocives per als éssers vius, a més a més la manipulació d’aliments comporta una sèrie de dilemes ètics.
·Armes; no ens enganyem no tothom vol fer el bé per a planeta, no totes les persones pensen en nanotecnologia per millorar la nostra vida, sinó que un gran nombre de persones s’interessen únicament en fins lucratius i en destruir la competència. Les armes que es poden arribar a construir amb aquesta nova tecnologia poden arribar a tenir un poder immens.
Bé, en conclusió la nanotecnologia és quelcom bo per al desenvolupament de la humanitat sempre i quan la utilitzem de manera positiva per aconseguir ajudar a les persones que ho necessitin i millorar la nostra pròpia vida, però en el cas que, com sempre passa, hi hagi quatre personatges que moguin fils en el seu benefici totes les bones idees i grans somnis desapareixeran en un mar de cobdícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario